2 Mesos Sense Fumar

Em puc fer brodar 7 estrelles marrons a la meva camisa nova -això em sona, de què deu ser ? ... res de bo, no seguiré per aquí-. Total, que avui ja fa els dos mesos que vaig deixar de fumar. I precisament vinc d'un "berenar-sopar" on fumadors i no fumadors han encès cigarretes i purets, tants com es vulguin -jo en veia per tot arreu, i que fumava gent que ni tan sols pensava que suportés fer una calada-. Cada cop tinc més ganes de fer-ne una jo també, de cigarreta ; amb el temps vaig relaxant la predisposició que tenia al principi. I més quan es tracta de celebrar, de permetre's algun excés amb l'excusa de la festa ... però és perillós, cauria de quatre grapes al vici de nou.

Respecte a la tos, sembla que disminueix la freqüència dels atacs, però encara en tinc. Me'n poden venir si he caminat i em paro, el que no passa de seguida, sinó al cap de pocs minuts de seure. He hagut de repostar d'inhaladors (dels dos que gasto : el que estronca i el que t'obre els bronquis). La opinió d'un metge que conec és que això meu té tots els visos d'una asma, que diu que no necessàriament hagi de ser crònica, que sense més ni més, amb un canvi de temps per exemple, em pot marxar ; i que sí, que una de les conseqüències de deixar de fumar pot ser la contracció dels pulmons quan deixen d'estovar-se de cop. Era el fum un bàlsam ? ... Segur que sí. El verí plaent. Una droga.