
El diumenge passat vaig tornar a mirar la tele una estona llarga, l’ocasió s’ho mereixia : el canal
8TV va començar a reposar la sèrie
Doctor en Alaska (
Northern Exposure n’és el títol original) oferint-ne els dos primers capítols. I és que fastiguejat de culebrots (i còpies a la catalana), de sagues de forenses, de policies, i de “chulos baratos” sense cap interès que les protagonitzen, mai em cansaré de veure quina una en fan els habitants d’aquell llogarret aïllat d’Alaska anomenat
Cicely, cadascun amb les seves manies i originalitats. Els valors de
Doctor en Alaska són els d’una societat culta, no hi espereu gaire història “rosa”, va una mica més enllà ; l'acaramelament s’hi tracta més aviat poc, potser perquè en el fons no és tan freqüent com ens volen fer creure altres sèries, que no parlen de res més i fan dels amors i desamors un “teatre” quotidià que acaba desustanciant les raons que condueixen a l'enamorament veritable. A
Doctor en Alaska l’amor hi és present en la mesura i en la qualitat més llamineres : poc i incipient -cal veure la sèrie per adonar-se’n o, si més no, entendre el que vull dir amb això, un de seguida ho descodifica-. Tampoc hi vulgueu trobar violència gratuïta, sí en canvi gestes heroiques i, sobretot, conciliació entre els homes (i també amb un mateix). La història que s’hi representa és la d’un viatge personal (iniciàtic?) d’un doctor “urbanita” (novaiorquès, jueu i republicà), extrovertit però amb un aparent tarannà poc gregari, que es troba amb la rebuda càlida de les gents d’un lloc llunyà : amb l’amabilitat de les persones, les bones tradicions, la congeniació, la confiança, la interlocució intel·ligent, l’amor a la vida, ..., l’amor de la vida (?). I amb això ara no us penseu que parlo d'una història "de flors i violes" del tipus
La Casa de la Pradera, no ! ... res a veure : parlava del que destil·la la sèrie desprès d'haver-la valorat, que sí que conté tensions entre els personatges, però que s'hi enfoquen des d'una perspectiva intel·ligent, sense escarafalls i que dóna sempre peu a la reflexió.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada