dimarts, 10 d’abril del 2007

De Puta Pena

El 1991 un narcotraficant colombià va ser agafat a Barcelona per passar a complir una pena de presó de 10 anys per tràfic d’armament i venda de drogues. Dins la presó, va fer amistat amb el seu company de cel·la IFU (inicials del seu nom), amb el que varen tenir la idea de tirar endavant un projecte comú que demostrés que, fortament penedits de les accions il·legals comeses, gaudien de bon cor i esperit emprenedor i, segons consta a la pàgina oficial del susdit projecte empresarial (trobeu el link més avall), per així “alliberar les seves sensacions interiors” -(?) això últim realment em sona a autèntica parida, no li veig cap sentit-. Així doncs, funden la marca DE PUTA MADRE 69 (disculpeu la baixesa), que inicialment es dedica a la confecció de samarretes, i que avui en dia s’afiança com a marca de moda a l’Amèrica Llatina, on va començar, i a Europa, fabricant actualment peces de vestir de tota mena.
El que és a mi, les seves samarretes em produeixen vertader “glaucoma”, com suposo que li deu passar a tothom qui pretengui viure en un paisatge civilitzat, on l’insult no sigui explícit, ni l’ofensa. Alguns exemples de les inscripcions d’aquestes samarretes, que apareixen sempre ben evidents amb caràcters grossos, sovint brillants, bé al pit o a l’esquena, són : CABRÓN, MARICÓN, NARCOTRAFICANTE, ILEGAL, COCAÍNA, CRACK, BRAZO DE LA MUERTE, ..., DE PUTA MADRE. La tesi dels fundadors de DE PUTA MADRE 69 és que vestint una de les seves peces, un deixa de prendre drogues o ésser violent perquè ja té aquestes facetes canalitzades amb les susdites inscripcions : “ha, ha, ha” -el que és jo, no m’ho empasso-. Són instigadores dels comportaments que proclamen, no al revés. No tothom raonarà de la forma tan enredada com ens diuen aquests empresaris per maquillar el seu mal gust. Que no ens enganyin, si per ells el món de l’hampa té una aurèola tan “glamorosa”, si els seus “distintius” d’un passat criminal els semblen tan "originals i transgressors", si no renuncien a l’ostentació de símbols de la seva vida passada que els deu semblar tan original, i no sols això, si a més la volen prodigar com a “autèntica”, que ho manifestin així i no s’inventin excuses barates per vendre les seves ordinàries col·leccions.

1 Comentaris:

Anònim ha dit...

I guess in this post-modernist world, in the name of fashion, with a mind without imagination....some people can "create" garments with such a text.Is anybody guilty??Who creates or who wears???I don't know.I only know that I'm proud to wear a T-shirt with a text(black to white) "LOVE IS BLIND".And everybody knows who is the author.gracias.