El mercuri hermètic és representat mitjançant el jovencell que incendia el compost alquímic, guarnit com el déu grecoromà Mercuri (Hermes), o bé com l’egipci Hermes Trismegist (pare de l’hermetisme), com Crist, o amb disfressa burlesca, com un Arlequí.El déu Mercuri dels romans (anteriorment déu Hermes dels grecs, i posteriorment identificat amb l’egipci Hermes Trismegist), pare de l’alquímia i protector de les ciències ocultes, és considerat una figura cabdal del magisteri. Com el metall que el representa (l’argent viu), té la capacitat d’assumir la forma de qualsevol substància, encarnant d’aquesta forma les diverses dimensions d’allò real. La centralitat d’aquesta figura radica en l’aspecte androgin d’un déu adolescent, una característica que determina la seva capacitat de generació i transformació de sí mateix i de tot el que l’envolta. El mercuri dels filòsofs, de fet, simbolitza el fluid psíquic que contenen tots els éssers, i que dóna origen al fil daurat de la simpatia amb l’univers. El mercuri hermètic, però, té una naturalesa dobla i contradictòria, doncs pot assumir el paper de guia, de company, de tutor, i a la vegada tenir el semblant demoníac dels simis, del diable, o de l’arlequí.
Mercuri ocupa una funció en els rituals esotèrics, en ells hi intervé com un influx sobre l’adepte per ajudar-lo a creuar els confins de l’espai i el temps i endinsar-se en la regió de la sacralitat i el misteri. Aquesta inclinació a l’espiritualitat, reservada només a uns pocs elegits, és la via d’accés a la comprensió dels arcans que expliquen la vida i la creació.
A la fotografia, Mercuri cordant-se les sandàlies alades, estatueta en marbre de 58 x 33 cm, de Jean-Baptiste Pigalle. Mercuri és el primus agens del magisteri hermètic, el missatger que comunica l’organisme individual amb la font de la vida còsmica. A ell se li atribueixen les operacions màgiques i la medicina oculta.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada