Corria l’any 2005 que escoltant les versions de la ciutadania berguedana i de la conselleria d’interior, no em vaig empassar l’oficial, que sostenia que la tasca dels mossos d'esquadra durant la Patum de Berga fos l’adequada per evitar l’assassinat del jove Pep Isanta a mans d’una colla d’skins. Els berguedans clamaven la tardança en assistir els mossos, d’altres la seva passivitat un cop assabentats de les primeres refregues. Però a banda de tot això, si cobrien la seguretat durant les festes, no tenen excusa, no poden “fer combregar amb rodes de molí”. On eren ? Estaven posant multes ? La versió de l’aleshores consellera d’interior Montserrat Tura, que ja he mig referit, em va semblar tardana, sense solidesa, freda i poc convincent ... i el que és més greu : mancada d'autocrítica, sense les disculpes que tots hauríem trobat adients ... -senyora consellera, se'n va adonar que es va cometre un homicidi en presència de patrulles de la seva policia?-. Vull fer un incís sobre el que apuntava esbiaixadament de les multes. D’habilitat per posar-ne sí que en tenen els agents, de tots és coneguda, l’ostenten per damunt de cap altra. De fet, l’acte de multar és mecànic, els va bé, va amb la seva personalitat de “ferm acatament al codi escrit”, de la qual no en vulgueu esperar el més mínim indici de feedback, ni verbal, ni no verbal -molts com jo potser ho heu experimentat-.
Doncs bé, compte que policies com aquests troben la llibreta blava de la Núria, hi llegeixen al·lusions a “danys amb finalitats terroristes” -com les hi podrien trobar llegint això que escric- i la detenen per indicis de “pertinença a banda armada” i “tinença d’explosius”. La Núria Pòrtulas, una educadora social de Sarrià de Ter, escrivia notes en aquesta llibreta en relació a la seva activitat dins el comitè de solidaritat amb Joan Surroche, un jove buscat per la justícia italiana per delictes, per exemple, d’incendi de vehicles. Però aquest cop la causa de la detenció no l’hem d’atribuir només a les suposades formes barroerament expeditives dels agents, un cop donada una ullada al bloc de notes de la Núria, no. Segons les fonts que consulto -i que no desacredito, per això me'n faig ressò-, la conselleria d’interior, actualment liderada per Joan Saura (militant d’ICV : Iniciativa per Catalunya Verds) està fent pressió contra el creixent moviment llibertari, part del qual s'estableix a les nostres comarques a Banyoles i Sarrià de Ter. I a Sarrià s’hi van trobar la Núria, vinculada a una casa ocupada que anava a obrir-se pròximament com a centre cívic. Un cas típic de cap de turc ? En té tots els ingredients. La Núria es troba empresonada a Soto del Real (Madrid) des del set de febrer i s’està pendent que l’Audiència Nacional valori les proves i, amb elles, se li imputin possibles càrrecs. Senyors Joan Saura i Joan Boada (militant d’ICV : Iniciativa per Catalunya Verds, secretari general de la Conselleria d’Interior) a vostès que se’ls presumeixen ideals progressistes, un cert recolzament als moviments associatius de tipus cívic i social de base popular, realment porteu les regnes de la policia del mandat català i d’esquerres ? No ho sembla pas, més aviat es diria que ara us interessa més guardar el despatx i el sou que no pas la moral.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada