Eleccions Municipals de 27 de maig de 2007

Sí, es vota un alcaldable, i l’ideari de partit deixa de tenir tant de pes com el tindria a altres eleccions de més ampli abast. Però és que, pel que a mi respecta, aquest cop a Salt només tenia el privilegi de ser mínimament conegut l’alcalde actual, i no he cregut convenient que això hagués de suposar un favoritisme. I, és veritat, molts objectaran que abans de manifestar-me en aquests termes, més valdria que m’hagués après els programes de govern : només he fullejat uns quants tríptics i fulletons, i tots m’han semblat molt vagues en contingut, tot i que sí amb alguna proclama ideològica ; si mai torno a confiar en la política, igual aprofundeixo més. Total, que he fet càlculs, i com va essent cada cop més habitual en mi, he acabat votant els que m’han semblat menys “dolents” amb el propòsit de no donar canxa als encara pitjors : he descartat als que m’han donat alguna senyal de sectarisme ; als monàrquics (que sempre he pensat que això dels reis i les reines és cosa “trasnochada”) ; als espanyolistes declarats ; als que propugnen poca autoritat, atès que, tal com ho veig, uns governants han d’emparar la ciutadania, i no amagar el cap sota l’ala, declarant-se massa permissius. Al final he neutralitzat la meva primera idea de votar la persona, perquè no arribava a concloure’n res ; he confiat en la gestió dels que he acabat votant, i m’he agafat a l’oportunitat d’almenys contribuir a la representació d’un pensament de més alta volada que crec que s’emmotlla prou a la meva idea de país.