dilluns, 5 de març del 2007

Llocs Imaginaris : La Jerusalem Celest

Jerusalem, la ciutat santa per al judaisme, el cristianisme i l’islamisme, és un dels llocs de referència de l’ecumene medieval, el centre cartogràfic i espiritual del “nostre” món.
La imatge fantàstica de la Civitas Dei com una ciutat ideal i màgica, regne de la moral i de l’espiritualitat, es configura sobre la base de la visió apocalíptica reelaborada pels pares de l’Església. La ciutat celest posseeix els trets distintius de l’utopia, tant a nivell literari com iconogràfic : té una forma regular, i és feta de materials preciosos i simbòlics. Ni en èpoques de profundíssima misèria l’estament eclesiàstic ha abandonat el criteri de transformar l’església en una ostentació del luxe, ad maiorem Dei gloriam ; l’exhibició de la riquesa material ha estat de fet una de les formes més recurrents de fer perceptible allò sobrenatural a la població, així com de recalcar-li l’altivesa del poder.
Per contra, la Jerusalem terrestre, escenari d’inexhaustes violències, representa malauradament l’anul·lació de qualsevol somni ecumènic.

(Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la)

Il·luminació d’una versió holandesa del llibre de l’Apocalipsi, Bruges, voltants de l’any 1400 (conservat a París, Bibliothèque Nationale, Manuscrits, Néerlandais 3, f.19) : La forma quadrada és per significar la idea de perfecció i estabilitat. La ciutat està tancada per altes muralles, ja que en ella no hi pot entrar cap impuresa. Les portes de les muralles són dotze, tres a cada costat, i sota cadascuna hi ha un serafí guardià.

Font : Geografia e Viaggi Immaginari de Francesca Pellegrino, Editorial Electa.