divendres, 15 de febrer del 2008

O Blanc o Negre

Avui la televisió ha anunciat que concretarà, una vegada més, la més gran iniciativa manipuladora, aquella que va repetint quan hi ha eleccions generals. Dos candidats (només dos) de tants com n’hi ha dels diferents partits polítics, pugnaran en dos debats televisius per a repartir-se els vots de les eleccions a la presidència del dia 9. Hi estic en contra ; sempre he pensat que és una virtut que hi hagi un espectre polític diversificat i obert, que això li dóna un plus a la nostra democràcia, almenys en comparació amb l’encorsetada democràcia bicolor americana, “en blanc i negre i tendint a fusionar-se cap a gris” citant Llamazares. Doncs bé, arriben els “mass media” fent tots els possibles per a desvirtuar aquest pluralisme i teledirigir-nos cap al model ianqui. Hi ha rumors que alguna cadena farà un debat amb una participació plural i representativa i ho celebro, però no deixo de ser contrari a que en un sol programa només els dos més poderosos hi puguin dir la seva. A més, aviat veurem quina publicitat fan d’un o altre tipus, a dues o múltiples bandes, quan d’entrada ja s’han afanyat prou a engegar abans que cap altra la promoció dels dos grans debats duals com a gran esdeveniment.
Menystenen realment el poder de la tele ? S’ha d’estar molt cec per agafar-s’ho així sense més. O més aviat semblaria que és un “menysteniment interessat” ? En tot cas, obviar la influència de la “caixa tonta” sembla el comú denominador, i no serà perquè d’aquella no en sapiguem els efectes mimètics que està desencadenant en les persones al respecte del mal gust, la mala educació, la mala formació, els baixos valors, el conformisme, la desinformació, la manca de sentit crític, ... El panorama, precisament, no ajuda a pensar que seran neutres els dos debats previstos, sí en canvi penso en conseqüències que no fan cap bé a la poca salut democràtica que ens queda. Tot plegat, són punts negatius que resten a la valoració que en faig d’un país que cada vegada m’agrada menys.

2 Comentaris:

Anònim ha dit...

Com diu un amic, els polítics sol diuen mentides, i si és per televisió o la caixa|capsa ximple com comentes, és millor encara, ja que els dóna la gent el que ella vol escoltar, que: MENTIDES, obvi, mostren rivalitats davant aquest objecte quadrat que té el poder de manipular opinions i que d'acord al que mostri pot canviar el rumb d'un país, aquest poder té la televisió, els polítics són bons actors, davant un publico expectant demostren rivalitats, odis i rancúnies, en silenci són íntims amics, col·legues, es van de sopar i celebren, aquesta classe de subjectes dominen avui en dia, aquesta classe de subjectes mentiders i entabanadors dirigeixen les destins de milions, n'hi ha prou amb veure l'espectacle nord-americà, és més del mateix, sempre les mateixes cares, les mateixes famílies, els mateixos amics, canvia l'actor principal, però l'elenc continua sent el mateix, es van acabar els homes lluitadors pels seus ideals, d'això ja queden molt poc, els que havien, els van exterminar, lamentablement com a insectes, com deia Salvador Allende, la història és nostra i la fan els pobles.
La història els jutgés., més aviat que tard s'obriran les grans alberedes per on passi l'home lliure, per construir una societat millor.

Cariñitos.
Marce

Anònim ha dit...

uau
anyway que has dit el que pensem molts i que és lamentable però de què serveix queixar-se només podem actuar dins dels seus esquemes continuar essent-hi coherents i votant els petits o votant en blanc o nul o abstenint-nos i els seguim fent el joc
salut