El petit Shaun és acollit per una colla d’skins dels de la vella escola, dels que en queden pocs, d’aquells skatalítics, fans de la música negra ; una tribu urbana que amb les Martins calçades i les samarretes Fred Perry no anava amb prejudicis polítics de cap mena per la vida. No fins que la situació d’alguns grups va començar a canviar a principis dels anys 80 per culpa de personatges com en Combo de la pel·lícula, que, tenint d’avantmà un substrat d’odi degut a frustracions personals, va començar a veure-hi un caldo de cultiu per a hordes de soldats urbans que combatessin la incipient onada migratòria que ja anava “infestant” la nació, fent servir per a tal propòsit de reclutament pretextos com els suposats privilegis dels nouvinguts en detriment dels dels “nacionals”, i un discurs patriòtic orientat a fer-los bullir la sang.
Aquest és el procés de la penosa transformació a la més majoritària “moguda skin” de l’actualitat, que malauradament a l'Estat Espanyol ha calat fortament ; un procés descrit de forma excel·lent a la crònica social “This Is England”. Una pel.lícula d’aquelles que no deixa fred, magnètica, ... molt bona.
1 Comentaris:
hola Dani,
Com que té alguns punts de contacte amb la pel·lícula que comentes, et recomano fervorosament la lectura de "Les Benèvoles" de Jonathan Littell (si tens temps i paciència, l'edició catalana són més de 1000 pàgines atapeïdes, sense pràcticament cap punt i a part).
Se n'ha escrit molt últimament als diaris d'aquesta novel·la, i suposo que ja hauràs sentit alguna cosa. Per si no, només dir-te que es narra en primera persona el punt de vista del botxí (un oficial SS) de forma absolutament desmitificadora. No dic més. Llegeix-la!
Publica un comentari a l'entrada