La llegenda i la tradició suposen sobre Girona que va ser fundada per un rei anomenat Gerió. Es diu d’aquest rei que era natural de Líbia o de Mauritània (al nord de l’Àfrica) i que estava emparentat amb el rei Beto, que va ser l’últim dels de la dinastia íbera Túbal. Sembla que els pobladors d’aquell remot territori el varen anomenar Gerió (que vol dir adventici) per la seva condició d'immigrant.
Segons la tradició, Gerió va desembarcar a Colliure, vila costera del Comtat del Rosselló (actualment territori català sota administració francesa), es va apoderar del seu port i llavors va penetrar a la península, fundant Girona al territori dels laletans. La va fundar sobre un petit altell a un cantó del riu Onyar, al lloc on més tard s’hi edificà la Torre Gironella, de la qual encara en queda algun vestigi.
La tradició segueix contant que el monarca va morir a mans de l’egipci Ossiris, qui no va quedar-se amb cap terra, sinó que les cedí als fills de Gerió per a que les governessin.
Aquells fills, que varen ser tres, conjuntament anomenats els Lomnimis, varen dedicar tots els seus esforços a la governació del poble, i varen fomentar l’engrandiment de Girona, a la qual varen dotar de bons edificis i la varen tancar amb sòlides muralles que l’encerclaven dins un triangle, amb un castell a cadascun dels tres vèrtexs, que varen anomenar Geriona en honor al seu pare com a fundador, d’on va derivar el nom llatí Gerunda, i el català Girona.
L’historiador Jeroni Pujades indica la llegenda de la fundació de Girona per part de tres Germans Gerions i que se la va anomenar Lomnímia. Però això segurament es refereix al govern de la ciutat per part dels fills de Gerió.
Carles Vivó, al seu llibre “Llegendes i Misteris de Girona” al·ludeix a la més fantasiosa de les llegendes, atribuint-li a Gerió la figura d’un monstre de tres caps (en igual nombre que els tres Lomnimis curiosament, que obraven com a grup i se’ls referia conjuntament). Afegeix Vivó que va ser el mateix Hèrcules qui va matar al monstre tricèfal per arravassar-li un ramat de bous.
Gerió : L’historiador i arqueòleg Adolf Schulten suposa que en la figura de Gerió s’hi amaga potser algun rei de Tartessos (actual Andalusia), que va haver de lluitar contra els fenicis quan aquests tractaven d’acaparar les riqueses minerals d’aquelles terres.
El poema d’Avieno ”Oda Marítima”, del segle VI aC, esmenta l’Arx Gerontis (la fortalesa de Geront) a l’entrada del riu Guadalquivir, on en època romana hi va haver la Torre de Cipió.
Segons la tradició, Gerió va desembarcar a Colliure, vila costera del Comtat del Rosselló (actualment territori català sota administració francesa), es va apoderar del seu port i llavors va penetrar a la península, fundant Girona al territori dels laletans. La va fundar sobre un petit altell a un cantó del riu Onyar, al lloc on més tard s’hi edificà la Torre Gironella, de la qual encara en queda algun vestigi.
La tradició segueix contant que el monarca va morir a mans de l’egipci Ossiris, qui no va quedar-se amb cap terra, sinó que les cedí als fills de Gerió per a que les governessin.
Aquells fills, que varen ser tres, conjuntament anomenats els Lomnimis, varen dedicar tots els seus esforços a la governació del poble, i varen fomentar l’engrandiment de Girona, a la qual varen dotar de bons edificis i la varen tancar amb sòlides muralles que l’encerclaven dins un triangle, amb un castell a cadascun dels tres vèrtexs, que varen anomenar Geriona en honor al seu pare com a fundador, d’on va derivar el nom llatí Gerunda, i el català Girona.
L’historiador Jeroni Pujades indica la llegenda de la fundació de Girona per part de tres Germans Gerions i que se la va anomenar Lomnímia. Però això segurament es refereix al govern de la ciutat per part dels fills de Gerió.
Carles Vivó, al seu llibre “Llegendes i Misteris de Girona” al·ludeix a la més fantasiosa de les llegendes, atribuint-li a Gerió la figura d’un monstre de tres caps (en igual nombre que els tres Lomnimis curiosament, que obraven com a grup i se’ls referia conjuntament). Afegeix Vivó que va ser el mateix Hèrcules qui va matar al monstre tricèfal per arravassar-li un ramat de bous.
Gerió : L’historiador i arqueòleg Adolf Schulten suposa que en la figura de Gerió s’hi amaga potser algun rei de Tartessos (actual Andalusia), que va haver de lluitar contra els fenicis quan aquests tractaven d’acaparar les riqueses minerals d’aquelles terres.
El poema d’Avieno ”Oda Marítima”, del segle VI aC, esmenta l’Arx Gerontis (la fortalesa de Geront) a l’entrada del riu Guadalquivir, on en època romana hi va haver la Torre de Cipió.
Fonts : Gerona Popular de Joaquim Pla Cargol, 1944, Editorial Dalmau Carles Pla, SA ; Llegendes i Misteris de Girona - Quaderns de la Revista de Girona, 24 de Carles Vivó, 1989, editat per la Diputació de Girona.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada