Segur que els americans revisitaran aquesta pel·lícula -he sentit dir a un crític de cinema que ja tenen plans de fer-ho-, i segur que, com sempre que “refregeixen“, en faran un xurro. El Orfanato m’ha semblat molt bona, engrandida sobretot per la interpretació brillantíssima de la Belén Rueda, i per l’argument tan treballat, no tan esquemàtic com era el de Los Otros (per a referir-m‘hi en comparació a una altra obra del mateix gènere). El film pot agradar a propis i a estranys de l‘afició a allò sobrenatural. Sí, el més enllà, l’espiritisme, s’hi tracten, però només per a desencadenar un seguit d’esdeveniments esfereïdors que, vistos des de la perspectiva d‘un escèptic, segueixen una certa lògica i constitueixen una trama prou enginyosa. No són els fantasmes que fan por, és la reacció dels vius front al seu influx el que inquieta, tot plegat en el marc d’una casa “marcada“ per uns fets passats, luctuosos i violents.Vaig tenir un amic imaginari, que em comenten fins i tot com l‘anomenava per un nom inventat. Però es veu que, per sort, no li vaig fer tant cas com li hagués fet el nen protagonista de la pel·li …
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada