Un matí de diumenge de rams com el d’avui de farà uns vint-i-cinc o trenta anys, aniria a l’església de Sant Jaume a beneir la palma i m’hi trobaria tots els altres nens del barri. Aleshores jo vivia més cap al veïnat, i pertanyia a la parròquia de Sant Jaume, on vaig fer la primera comunió (més tard, de mutu propi vaig decidir desentendre’m de la religi
ó : el bateig i la comunió han estat les meves úniques “cerimònies iniciàtiques”). Tots davant la placeta que conforma l’encreuament de dos carrers, al davant del porxo de la portalada de l’església, aixecant les palmes, els palmons, i les branques de llorer (aquestes últimes, més aviat les duia la gent adulta), esperant que mossèn Àngel les remullés amb l’aigua beneïda. I tots "d’estreno” ! ... estrenant roba d’entretemps que si fes un dia rúfol com avui potser ens faria passar fred. Però tant s’hi valia, era el dia d’anar mudat : sabates de xarol llustroses, i tons clars pastel. Aquest és el vague record que mantinc, i també el del groc pujat de les palmes seques resplendents al sol, amb aquells llaços tan ben treballats.
ó : el bateig i la comunió han estat les meves úniques “cerimònies iniciàtiques”). Tots davant la placeta que conforma l’encreuament de dos carrers, al davant del porxo de la portalada de l’església, aixecant les palmes, els palmons, i les branques de llorer (aquestes últimes, més aviat les duia la gent adulta), esperant que mossèn Àngel les remullés amb l’aigua beneïda. I tots "d’estreno” ! ... estrenant roba d’entretemps que si fes un dia rúfol com avui potser ens faria passar fred. Però tant s’hi valia, era el dia d’anar mudat : sabates de xarol llustroses, i tons clars pastel. Aquest és el vague record que mantinc, i també el del groc pujat de les palmes seques resplendents al sol, amb aquells llaços tan ben treballats.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada