Estan de moda els documentals televisius de viatges conduïts per "viatgers" inadaptables que de tot allò que descobreixen en fan fàstics (el que diu poc del seu esperit viatger, precisament). No li veig el sentit a que un turista pretengui buscar la complicitat dels seus compatriotes donant a entendre que, atesa la seva condició d’acomodats a la rutina local, no es puguin trobar gens a gust amb els hàbits aliens que presenciïn en altres cultures. Perquè, a última hora, un acaba pensant -jo penso-: “tele-turista”, qui et demana de moure’t de casa teva ? Si no t’està bé el que sigui que et trobis, evita-ho, queixa’t a qui correspongui si cal, però no a mi ! Quina idea del viatge ens volen vendre amb aquests programes ?
En vaig veure un (de documental d’aquests) en que el presentador era un pescador anglès que anava a la cerca d’un peix preuat d’un riu de Mongòlia, i que declarava davant les càmeres fer-se-li tan monòtona la ruta en tot terreny fins a destí, que tenia ganes d’escanyar al xofer mongol i d’agafar els trastos i tornar-se’n a casa ! (per a posar un exemple, que no estic exagerant). Es clar, el “pijo” anglès ploramiques, lamentant-se que les pistes de Mongòlia fossin de terra i plenes de sots, voltades d’un monòton paisatge de verdes praderes, quan bé hi podria haver una autopista que li evités el mal tràngol ! És això el que volia significar ?
Un altre cas, el de la Martina Klein, que la tia està com un tren, però que de bleda n’és un rato ... i que sort en te que li escriguin el guió ! (encara que poc hi fa, perquè el seu “tantsemenfotisme” pasmós no s’avé gens amb el text). Voltava per Florència i, tot estressada per lo apretat del programa (buf !) comentava que “ya hemos visto al David de Miquelangelo en la Academia y hemos pasado por la Galeria de los Uffizi, y todavía nos queda el Palacio de los Medici ! (“sea” ... qué agobio !)”. Tia, si la visita als centres d’art principals de Florència te l’agafes com una obligació, dedica’t a desfilar (i ben callada), que ho fas de conya !
1 Comentaris:
Ben dit! Jo també odio els reportatges de viatges on els protagonistes i l'entusiasme no van pel mateix camí.
Publica un comentari a l'entrada