El català apallissat

He notat que molts catalans tenen una estranya mania: si poden parlar bé o malament la llengua pròpia, opten per això últim. És ben rar i em sorprèn que alguns vagin per la vida emprant de forma tan recargolada el nostre llenguatge, cosa que no he vist que passi amb l'espanyol, ni amb cap altre idioma. Al respecte de l'espanyol, he de dir que aquest text me'l va inspirar una comparativa entre dues emissores de ràdio: una d'espanyola, fent un ús de la llengua impecable; i una de catalana, menyspreant l'idioma, degradant-lo sense cap mena de consideració (ja he fet referència en algun post anterior a la meva preferència (en general) per les ràdios espanyoles vers les catalanes; entre d'altres, la millor praxis lingüística, n'és una de les raons).
Sí bé altres lèxics adopten dites, girs, i derivacions "poc ortodoxes", el que no fan qui els parlen és decidir-se per suplantar certs mots (o trossos de mots!) per altres d'un idioma aliè si ja n'existeixen de propis d'idèntica semàntica (a no ser que sigui amb la "llicència" de donar-li una pàtina simpàtica o algun toc snob a la locució o escrit).
Se'm diu: -bé, jo és que en sóc conscient quan dic algun barbarisme! (com venint a dir: -no ignoro el potencial del lèxic català!), i jo això encara ho entenc menys doncs considero que percebre errors hauria de servir per corregir-los. Sembla de lògica, però se'm qüestiona.
També m'ha passat que quan he fet notar algú que cometia un error dient una paraula impròpia, això ha provocat que se'm titllés de "tiquis miquis", tot arruïnant el to de naturalitat amb què anava a abordar la correcció i que esperava que continués mantenint l'interlocutor.
He de dir finalment que no sóc un usuari del català exemplar, i que tampoc pretenc ser 100 % purista. M'agradaria un ús normal de la llengua, com fan la resta de la gent del planeta amb els seus respectius idiomes. Si se m'ha colat algun error dins aquest mateix article, benvingudes siguin les correccions que em vulgueu fer arribar.