dimecres, 3 d’octubre del 2007

Radio María

“Los científicos no han logrado razonar el porqué de los milagros. Si ellos no han conseguido documentar pruebas que los demuestren, nosotros sí les damos una explicación” ... i aquest raonament -estrambòtic sil•logisme, ja em direu en què es fonamenten les seves, d'explicacions- és, es clar, per a defensar que els miracles han existit.
“Por ejemplo, sabemos que reúnen tres cualidades : son sensibles, son extraordinarios y sólo Dios los provoca ... Si falla una de las tres, no son milagros, se trataría de otros tipos de eventos. Pongamos unos ejemplos :
¿Sería un milagro la eucaristía? No ! No es sensible, no se apercibe físicamente nada extraordinario cuando se da.
¿Sería un milagro que tu equipo de fútbol ganara un partido difícil? No ! No es un hecho extraordinario, entra dentro de lo posible.
¿Sería un milagro que un buen día la medicina diera con el remedio a una enfermedad antes incurable? No ! No ha mediado sólo Dios en ello ; la ciencia justificará el porqué de ese éxito”.

El dels miracles (que es veu que donen per a fer un programa setmanal !) és el tema recorrent a Razones Para Creer de Radio María, en que abans de tractar els continguts, un capellà i uns quants joves contertulians resen un parell d’avemaries. És al•lucinant ! No és que el capellà-conductor del programa es quedi tan ample amb les seves tesis sense cap ni peus, sinó que tots els "acòlits" allà presents li donen la raó, sense plantejar tant sols un dubte (ja no diguem forçar el més mínim debat), i fins i tot en resumeixen unes conclusions que llegiran a la pròxima entrega. Però a veure : qui disposa del raonament científic aquí ? -sí ; el que hom no es treu de la màniga a conveniència-. La ciència ha arribat a postular possibles causes dels presumptes “miracles” (encara que també deu haver pensat que no calia esmerçar-hi temps de tant fantasiosos) ; han aprofundit a aquest nivell els capellans ? Qui analitza i qui aporta més dades ? ... Però sí, els creients tenen la solució a qualsevol pregunta : “la” solució (una sola, ben senzill, ara bé, molt difusa i gens contrastable). Sobre raons de fe, no m’hi poso, però no em sembla bé que es carreguin tintes contra la inoperància de la ciència per a defensar-se de que s’és un il•luminat.