que explica en Juan Navarro al programa de ràdio El Último Peldaño d’Onda Regional de Murcia.
Qui conta aquesta història és una persona que parla amb l’autoritat que li confereix la seva condició d’enginyer tècnic industrial amb experiència en el món de l’electricitat i diferents tecnologies. És una curiosa anècdota sobre un fenomen al que altres persones, més donades a la imaginació, li atribuirien "causes paranormals". Veureu que l’explicació científica no es queda curta quant a extraordinarietat.
En Juan es va quedar ben sorprès amb el que li va passar amb un “misteriós flexo”. Corria l’any 66 que estudiava a l’institut Alfonso X El Sabio de Múrcia i el seu germà s’estava al seminari de la mateixa ciutat. Durant els esbarjos, que coincidien per a ambdós germans, aquests es trobaven per anar a fer passejades vora el riu. Una tarda el germà d’en Juan li comenta : –mira, que resulta que he fregat el flexo del meu escriptori per a netejar-lo i he començat a sentir veus !. Encuriosits, i amb ànim d’indagar sobre l’assumpte, van pujar tots dos a l’habitació del seminarista, qui va voler demostrar-li a en Juan tan estrany fenomen posant-se a fregar de nou el casquet esfèric de que disposaven els antics flexos (la peça per a difondre bé la llum, enfocant-la sobre la taula). I efectivament, el flexo va començar a emetre veus perfectament audibles i identificables. I -sempre amb la bombeta apagada, sense corrent- van seguir fregant fins arribar a reconèixer l’emissió de Radio Juventud de Murcia. Va ser llavors quan van lligar caps i van recordar que l’antena de l’emissora es trobava precisament al bisbat, contigu al seminari, i van començar a analitzar el tema. Van descobrir que el senyal passava pel cable de la llum, aleshores sense alimentació elèctrica, el qual feia d’antena i que, fregant el casquet esfèric del flexo que era d’alumini, aquest es magnetitzava i atreia les ones electromagnètiques. El casquet aleshores entrava en ressonància, demodulava i es tornava un altaveu (una membrana d’altaveu) fent que, perfectament, es pogués identificar la veu d’un locutor.
En Juan es va quedar ben sorprès amb el que li va passar amb un “misteriós flexo”. Corria l’any 66 que estudiava a l’institut Alfonso X El Sabio de Múrcia i el seu germà s’estava al seminari de la mateixa ciutat. Durant els esbarjos, que coincidien per a ambdós germans, aquests es trobaven per anar a fer passejades vora el riu. Una tarda el germà d’en Juan li comenta : –mira, que resulta que he fregat el flexo del meu escriptori per a netejar-lo i he començat a sentir veus !. Encuriosits, i amb ànim d’indagar sobre l’assumpte, van pujar tots dos a l’habitació del seminarista, qui va voler demostrar-li a en Juan tan estrany fenomen posant-se a fregar de nou el casquet esfèric de que disposaven els antics flexos (la peça per a difondre bé la llum, enfocant-la sobre la taula). I efectivament, el flexo va començar a emetre veus perfectament audibles i identificables. I -sempre amb la bombeta apagada, sense corrent- van seguir fregant fins arribar a reconèixer l’emissió de Radio Juventud de Murcia. Va ser llavors quan van lligar caps i van recordar que l’antena de l’emissora es trobava precisament al bisbat, contigu al seminari, i van començar a analitzar el tema. Van descobrir que el senyal passava pel cable de la llum, aleshores sense alimentació elèctrica, el qual feia d’antena i que, fregant el casquet esfèric del flexo que era d’alumini, aquest es magnetitzava i atreia les ones electromagnètiques. El casquet aleshores entrava en ressonància, demodulava i es tornava un altaveu (una membrana d’altaveu) fent que, perfectament, es pogués identificar la veu d’un locutor.
2 Comentaris:
Imagina't que et passa això i et surt en Fedeguico..... a més de làmpada parlant, anticatalana!
Osti sí ! ... Llavors no tindria dubtes que el que se sent és un fantasma !
Publica un comentari a l'entrada