El Laberinto del Fauno l’hauria de veure molta gent per fer memòria i adonar-se’n que no es pot ser un nostàlgic de la bestialitat. Podeu endevinar d'a qui m’estic referint -sinó veieu la foto de més avall-. És de les poques pel•lícules que he vist que posa a l’antic règim al lloc que li correspon, descrivint tots els seus tints més despietats. La maldat dels militars es contraposa a la innocència del nen amb la seva imaginació més fantasiosa ; una expressió més de la llibertat. El militar, per contra, que ha decidit portar una vida sense consideració vers les persones, inhibeix les situacions que no interessen prement el gallet d’una pistola per liquidar-ne als causants ; així mateix és com es relata a la pel•lícula, de forma explícita i crua. El film planteja una antítesi total entre dues personalitats contraposades : la d’una nena innocent i pura i la d’un capità carnisser, el que crea una tensió mantinguda durant tota la trama, i que fa que un ratifiqui les seves conviccions més pacifistes i acabi abominant del món militar. Com a paradigma de la violència repressora el final de la pel·lícula és colpidor, la injustícia que s'hi comet és atroç.
La foto aquesta penosa d’en Zaplana amb la bandera de l’antic règim, de la que en sobren comentaris (“a buen entendedor, pocas palabras bastan”) sembla significar que la dictadura militar de que parla la pel·lícula a ell ja li estava bé ; observeu com d'orgullós s'hi troba amb el drap. La foto ha de fer reflexionar a tots els que varen trobar tant d'"extrema gravetat" que en Carod-Rovira fes broma posant-se una corona d’espines de souvenir, o que varen criticar que en Zapatero es posés en un moment donat un mocador palestí.Un dels subjectes que en Zaplana sembla tan satisfet d’acompanyar duu una dessuadora on s’hi pot endevinar la paraula “ULTRA”. Un altre porta lligada a la cintura una bandera amb la creu aspada de San Andreu, la de l’imperi espanyol (que també fou adoptada pel moviment carlista).
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada