Little Britain

Quan pensava que l’humor que es feia avui no connectava amb mi, o bé que no entenia els humoristes que quedaven, que a Faemino y Cansado no se’ls veia el pèl enlloc i s’ho havien deixat, i que només m’ho passava una mica bé amb els de La Hora Chanante. Quan els Morancos -parlem-ne una mica d’aquests- no només no em feien cap gràcia, sinó que també em causaven urticària, indigestió, alteració de l’ànim, irritació (en ocasions si fent zàping havien aparegut un instant per la pantalla, se’m preguntava -Però, que no n’hi ha per tant ! què et passa ?) … Morancos, no us trago. Doncs després de pensar que res del que es fes a la tele en humor valia la pena, un bon dia vaig veure Little Britain, una sèrie interpretada per en David Williams i en Matt Lucas ; humor de l’absurd del bo, ple de situacions i d’ocurrències extremes en uns contextos que fan que tot plegat resulti realment divertit ; els trobo un estil força Monty Python, ... gags curts, marcadament diferents l’un de l’altre, que li donen molta agilitat al programa. La sèrie la passen pel Digital Plus en versió original subtitulada (ho sento moranquistas, que sé que aixecareu crítiques que ¡esa serie está en extrangero y no la entiendo!). Els personatges van sortint amb més o menys freqüència als capítols, ens hi trobem l’Anne, pacient d’un hospital psiquiàtric ; l’Andy i en Lou, dos que viuen junts, un d’ells fent-se passar per impedit -sí, ja advertia abans de les situacions i ocurrències extremes- ; en Daffyd, un homosexual que es vanta de ser-ne l’únic d’un petit poble ; la Sally Markham, escriptora ; el diminut Dennis Waterman, que insisteix a un representant que la tornada que taral·leja la incorporin a un musical ; l’Emily Howard, transvestit com de l’època victoriana ; en Kenny Craig, hipnotitzador ; la Marjorie Dawes, que lidera les reunions d'un grup d’obesos associats, els Fat Fighters ; el Primer Ministre (interpretat per l'Anthony Stewart Head) ; en Sebastian, secretari personal del Primer Ministre, un paio amb molta ploma (buscant sempre qualsevol excusa per flirtejar amb el seu estimat superior) ; en Ray Mcoonie, que regenta un hotel i es creu un mag sortit d’un conte ; Sir Bernhard Chumley, actor retirat ; la Vicky, adolescent xafardera i mare soltera ; ... i d'altres que hi puguin anar sortint. Recomano ferventment Little Britain ; després d’esperar molt temps, per fi tenim la ocasió de veure una bona sèrie d’humor.