Abans d’ahir l’Elsa Punset va ser entrevistada al programa “Afectos en la noche” (RNE1) i va donar pautes sobre què no ajuda a tractar les resolucions de conflictes amb eficiència. Hi ha cinc estratègies que se solen utilitzar però que no fan més que dificultar un acord satisfactori entre les parts. Com que es tracta d’un pentàleg, i té per tant la virtut de retenir-se amb relativa facilitat, les deixo aquí per si cal posar-les en pràctica (si més no, per a pensar-hi). De conflictes, petits o grans, lleus o greus, sempre se’ns en presenta algun cada dia.
Conducta de “conquesta”: Quan una de les parts tracta ja a priori la negociació com si d’una guerra a guanyar es tractés.
Conducta de “conquesta”: Quan una de les parts tracta ja a priori la negociació com si d’una guerra a guanyar es tractés.
Conducta de menysteniment: Una de les parts considera que no hi ha cap conflicte a abordar.
Conducta de “regateig”: La resolució del conflicte es vol suplantar per un intercanvi de concessions, el que no vol dir que les necessitats inicials de les parts que han dut a abordar la resolució quedin saldades amb l’acord que correspondria.
Conducta de “parar el cop”: Consisteix en fer una “cura parcial” (segons paraules de l’Elsa Punset se’n podria dir l’”estratègia de la tirita”). Una de les parts busca interessadament que el conflicte quedi temporalment inhibit gràcies a una concessió mínima que mantindrà de moment conforme l’altra part. En aquesta situació, la resolució es postposa interessadament: una de les parts considera que, "amb sort", el conflicte pugui esvair-se en el temps, o aflorar de nou en un futur en què ja no s’hi hagi de veure involucrada.
Conducta del “joc de rol”: Membres de les parts esgrimeixen l’autoritat que els comfereix el seu rol. Al·leguen que la raó els correspon, ateses les seves millors qualificacions i/o més altes jerarquies (actitud molt utilitzada en negociacions amb implicació de caps i subordinats, per exemple en el món laboral).
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada