dilluns, 12 de març del 2007

Corea del Sud prepara el primer Codi Ètic de la Robòtica

Isaac Asimov va postular el 1942 les següents tres lleis de la robòtica al seu relat de ficció Runaround :

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.


Ara a Corea del Sud la ciència-ficció d’Isaac Asimov sembla agafar visos de realitat : el govern coreà està preparant l’esborrany del primer Codi Ètic de la Robòtica a fi de permetre a humans i robots de conviure sense perill. En aquest sentit el Ministeri d’Indústria, Comerç i Energia d’aquest país pretén acabar una Carta aquest mateix any que abasti el desenvolupament de la robòtica, els límits ètics, i l’ús de l’ètica i d’estàndards ètics per a la reconstrucció i la destrucció de robots.
Es preveu que d’aquí a dues dècades els robots comencin a experimentar un creixement exponencial en quantitat i en prestacions, particularment en qualitats humanes, aplicant-se sobretot a feines d'acompanyament a persones (com l’atenció a gent de la tercera edat). Tot i que encara cau dintre de la ficció la figura de la màquina que ha pres consciència de sí mateixa, la tendència fa pensar que amb probabilitat aquest primer Codi hagi de patir revisions a mida que s’aconsegueixin fites en l’"humanització" dels autòmats.

Rachael és una replicant model Nexus-6 a la pel·lícula Blade Runner, on es planteja el conflicte existencial d’uns robots que neguen la seva condició de màquines anhelant en canvi la d'humans : són els replicants, uns androides d’aparença totalment humana, que tenen sentiments i plena consciència de la pròpia existència ; una existència que conté fins i tot records artificials incorporats durant la seva fabricació.