L’Adam alquímic és el mateix que el bíblic al paradís terrestre, encara que també se’l pot representar amb la imatge de l’androgin o de l’home micro-cosmos. En definitiva, és l’expressió més ideal i perfecte de l’ésser humà.És la síntesi de tots els contraris i expressions que governen els distints graus del cosmos. En aquest personatge nascut de la terra per acció divina s’hi guarda el secret de la creació universal. La figura coincideix amb la de l’home micro-cosmos i amb la de l’Anthropos gnòstic, l’home de llum que roman al paradís donant nom a totes les coses i interpretant amb la seva intel·ligència tot allò existent. La perfecció adàmica equival a la descoberta de l’arcà universal de la vida i a la possessió del poder sobrenatural amb el qual Déu dóna origen al cosmos. Aquesta perfecció s’aconsegueix amb la unió de l’ànima i el cos, el mite de l’androgínia i l’harmonia amb els principis que regeixen l’univers. Zòsim de Panàpolis (Egipte), un dels més grans alquimistes alexandrins, interpreta el nom d’Adam com una síntesi de les paraules gregues que designen els quatre elements i els quatre punts cardinals : aire (llevant), aigua (septentrió), terra (ponent), i foc (meridió). Segons la interpretació cabalística l’Adam celest representa l’ordre espiritual contraposat al de l’Adam terrestre, creat de la matèria primordial i amorfa.
Font : Astrologia, Magia, Alchimia de Matilde Battistini, Editorial Electa
Il.lustració : Adam i Eva de Lluc Cranach, 1528 (díptic conservat a la Galeria dels Ufizi, Florència, Itàlia)
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada