He llegit un capítol d’un llibre de l’any 44 sobre Girona que parla de les frases que acostumaven a cridar els revenedors de carrer a finals del XIX. Es tracta d’una pintoresca col·lecció de modismes, locucions i dites de caràcter popular. Al llibre referit (veure referències més avall) se’n ressenyen només les més destacades, són aquestes :L’expenedor de llumins : Dues capses, tres quartos ! (pausa) I a prova ! (pausa), sense pet i sense fum (pausa), fregant s’encenen !
I la quitxalla solia corejar el final del seu pregó : bufant s’apaguen !
L’herbolari : Arnica, aiguanaf compost. Remeis pels cucs !
El saler : Vaja, dones, compreu sal !
El canader : Terra d’escudelles, dones !
Un pagerol molt popular, vellet i coix, amb una cama molt més curta que l’altra i amb el genoll de la cama coixa molt enganxat al de l’altra cama, que venia bolets i mantega, i que compassava la seva cantarella amb una mena de salts que feia caminant : així quan descansava sobre la cama curta, que tot el seu cos s’abaixava, deia : Mantega fresca ! I en recolzar la cama sana, el seu cos s’alçava i deia llavors : Moixernons !
El drapaire : Draps i espardenyes, dones dolentes !
En “Cul d’Ous” : aquest també era un tipus molt curiós i popular, que proveït d’una campaneta, anunciava les funcions religioses de varies esglésies des de les cantonades estant. La quitxalla li cridava i el perseguia, però ell, impertèrrit, seguia el seu camí i s’anava parant a cada cantonada, fent sonar la campana i remugant unes paraules que mai s’entenien pel poc timbre de veu i per l'algaravia promoguda pels nens que l’envoltaven.
El tovalloler : Tovalloles ben peludes a pesseta en dono dugues. Tovallons endomassats per fregar els morros untats. Si li regatejaven el preu, afegia : Quines dones més tossudes, per dos rals en volen dues ! I també deia : Tinc llençols de doble talla, per marit, dona i canalla. Tovalloles a ralet, per vostè i el senyoret. Mocadors de seda estranya per les noies de muntanya ; mocadors de seda fina per les noies de marina.
Un altre drapaire, duent una bàscula romana : Hi ha cap pell de conill ? Hi ha res pel drapaire ?
L’argenter : Plata i or, qui ven ?
El paraigüer : Paragüero ... paraigües per adobar !
Font : Gerona Popular (Biblioteca Gerundense de Estudios e Investigaciones) de Joaquim Pla Cargol, 1944, Editorial Dalmau Carles Pla.
Fotografies (obtingudes del llibre Gerona Popular) : (Primera) El Pont de Pedra un dia de mercat (darreries del s. XIX). Les tartanes que apareixen estacionades a la dreta realitzaven el servei de transport de viatgers entre Girona i Salt ; (Segona) Tipus gironí de les darreries del s. XIX ; (Tercera) Mercat del dissabte a la Rambla (antigament anomenada Plaça de les Cols).
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada