diumenge, 25 de març del 2007

300

Jo no he vist mai en la iconografia que ens ha deixat la civilització persa de 5 segles abans de Crist (essencialment en baix relleus en pedra) a personal amb l’abillament que duen els perses d’aquesta pel·lícula, que semblen tots més aviat sortits del Bagdad d'Aladí (islamistes ben forjats : morens, amb turbants i bombatxos). De fet, ja se m’havia informat que la pel·lícula semblava voler fer paral·lelismes amb la guerra que lliuren els EEUU al pròxim orient, i he comprovat que raons per a sospitar-ho no n'hi falten. Per exemple, la resistència dels tres-cents a les Termòpiles no està recolzada pel parlament espartà, una àmplia facció del qual (diem-ne “demòcrata”) s’hi oposa i vol fer tornar els soldats. El rei d'Esparta, i cabdill dels combatents (Leònides), en vàries de les seves arengues, planteja la batalla com una contribució històrica clau per a la consecució del que en un futur hagi de ser un món lliure. Es comenta que inclús el govern iranià a elevat queixes, que trobo exagerades, tot s’ha de dir ; tinguem present, a banda de quan remota és la història que s'hi relata, que els còmics tendeixen a discernir ben clarament quins són “els bons” i quins “els dolents”, i que això, per damunt de tot, és un recurs literari (la pel·lícula està basada en un còmic de Frank Miller).
El film, no obstant incongruències històriques i propaganda oculta que se li puguin atribuir, és molt bo : una obra d’art, un regal pels sentits. Té unes coreografies que jo mai he vist igualades en pel·lícules bèl·liques, les escenes de les batalles amb la sang que esquitxa la pantalla guanyen en realisme, i no s’hi veuen extres distrets, tots conformen uns quadres estèticament sublims. El vestuari -ben espartà l’aplicable als bons, imagineu-vos, amb poc pressupost han fet el fet- és una parenceria de bon gust, així com els decorats. Es tracta d’una pel·lícula essencialment visual, gran part de la qual la va relatant una veu en off. I sobre si "els bons" que s’hi representen ho foren en realitat ? què voleu que us digui : potser no es sabrà mai ... però a mi si una pel·lícula m'ha agradat mínimament, segur que de part "dels dolents" no m'hi he pas posat. A més, Leònides i els tres-cents eren mediterranis, generacions primigènies al bressol de la nostra civilització, motiu de més per a congeniar-hi. No sé ... fa molt de tot això. La pel·lícula m’ha agradat, com em va agradar molt també Sin City, del mateix dibuixant Frank Miller, que en aquella ocasió també va fer de director.

Clicant sobre la imatge accedireu a la pàgina oficial de la pel·lícula.