Des de sempre vaig tenir claríssim que en Juan Antonio Cebrián es mereixia un lloc a la meva llista de links, sempre el tindré en gran estima. Que ahir traspassés a la seva primerenca edat de 41 anys, actiu en els seus projectes, i gaudint com sempre del bon humor i caràcter amb que amania la seva divulgació de la història, el món, i el que passa i no se'ns explica, m'ha sabut greu com si d'algú afí es tractés. No en va he passat les nits de diumenge d'aquests darrers anys escoltant-lo per la ràdio i aprenent d'ell i del comitè de quatre savis amb qui compartia les tertúlies 4C (Cebrián, Callejo, Canales i Cardeñosa) a La Rosa de los Vientos (Onda Cero), programa del qual en Juan Antonio n'era el director i conductor dins la seva vessant radiofònica (a banda d'aquesta, hi ha la seva faceta d'historiador incansable de la que ens en deixa una bona col·lecció de llibres). Segur que molts ràdio-oients avui ens sentim orfes de mestre, i no només ens sabrà greu per la seva qualitat d'il·lustra persona, trobarem a faltar també la seva afable locució, la seva incontestable humanitat, la seva aguda bis bromista amb que amenitzava qualsevol tema.La Rosa de los Vientos era ell, era Juan Antonio Cebrián, i es clar que rebria amb satisfacció que algú dels altres tres contertulians, gent també molt documentada, interessantíssims divulgadors tots ells, agafés el relleu del programa per molt que no acabés essent el mateix. Però és la persona, és l'ànima mater qui ens ha deixat, aquell qui ens donava la benvinguda sempre en començar els programes amb la seva puntual salutació "encantado y feliz como una lombriz, vuestro amigo y compañero Juan Antonio Cebrián".
Juan Antonio, donde sea que estés, siempre te recordaremos.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada