diumenge, 4 de novembre del 2007

"Schusterix"

Mireu-vos-lo bé. A mi em sembla que amb la seva cabellera panotxa i el seu posat sempre enfurrunyat, en Schuster quedaria com ni pintat interpretant algun verdurer que pogués aparèixer a Astèrix i Obèlix. Aprecieu quin nivell tenia el seu “argumentari” d’ahir després que el seu equip (el Madrid) perdés contra el Sevilla (que no contra cap equip català !) :

Periodista : Sé que a ti no te gusta hablar mucho de los árbitros (...) ¿Qué te parece la actuación del colegiado?
Schuster : ¿De dónde viene?
Periodista : ¿De dónde viene, quién?
Schuster : El árbitro ¿de dónde es?
Periodista : Catalán ¿no?
Schuster : ¡Ustedes lo saben! ¿Cómo?
Periodista : Catalán
Schuster : Gracias ... No hace falta decir nada más.
Periodista : ¿Pero eso es muy duro, no, míster?
Schuster : ¿De qué?
Periodista : No. Digo, decir eso.
Schuster : (mussitant) “Qué qué hay dicho ...”
Periodista : O sea, que cree que os ha perjudicado el colegiado ...
Schuster : Yo no digo nada más. Con eso basta, para mí.

Aquest tiu està fatal ; si ha de fer aliniacions, sabrà almenys què és una línia?

2 Comentaris:

Anònim ha dit...

això de schusterix m'ha agradat. és un impresentable. com que no ho va dir ell explícitament ara diu que no va dir el que va dir.
m'encanta com canta el cantant -visca la redundància- d'art brut. i em va agradar la cançoneta aquella de la nena de quan eren petits.
què va passar amb la desintoxicació de la nicotina?

Dani Gironella ha dit...

Emily Kane ? És molt bona ! La que trobo excepcional és Good Weekend ; em fa gràcia el tros que diu "I've seen her naked twice !" -em fa riure-, el tiu s'emociona dient-ho i és per veure'l (mirant a la càmara, proclamant-ho com un èxit sense precedents i assenyalant la dada amb dos dits, ganàpia com és), rollo passant de tot (de les modes), naif, però amb gràcia ..., imprimint caràcter –potser la idea d’imprimir caràcter no tothom la veu com jo ...- I Emily Kane, què t’he de dir? que és portentosa, sona de conya i te la virtut de convertir un tema nostàlgic, tant empalagós quan el tracten altres, en algo divertit de veure i sentir. M’agraden, els Art Brut ; són els que més he penjat a la cançó de la setmana i dels pocs que he repetit.
Torno a fumar. Sé que molesta al proïsme, però hi ha coses pitjors d’altres que em molesten a mi encara més. Que em faci mal, corre a càrrec meu. Potser torni a mentalitzar-me per deixar-ho o, millor, disminuir-ne el consum, però ara estic bé així : sense els atacs d’asma que tenia i que no remetien mai quan no fumava.