La llum i la foscor es representen a través d'un simbolisme divers (l'Aurora, el Dia, el Crepuscle, la Nit) o també mitjançant la tonalitat cromàtica relativa a les distintes fases de l’obra alquímica.
La contraposició entre la llum i la foscor la utilitzen els alquimistes com a metàfora del magisteri i com a imatge de la polaritat entre els principis energètics que regeixen l’univers. La llum coincideix amb l’energia vivificant i creativa, el bany espiritual que infon als cossos la perfecció i que permet de dur a terme l’obra hermètica. En la interpretació junguiana (del psicoanalista i metafísic Carl Gustav Jung), l’Aurora filosòfica representa el procés d’integració de la foscor (la part de la personalitat que roman inexpressiva). Les tenebres designen, en general, l’estat de la substància que encara no ha estat sotmesa al procés de purificació o també a la matèria primordial (hyle), amorfa i caòtica, de la qual Déu en va crear el Cosmos. L’obscuritat indica el modus operandi particular dels alquimistes, consistent en mantenir oculta l’art i les seves pràctiques. En aquest sentit és molt representativa la frase obscurum per obscurius, amb el qual els adeptes designaven el magisteri.
També el món natural es subdivideix segons la polaritat de les llums i les ombres ; formen part de la dimensió lluminosa animals com el gall, l’au fènix, el cigne, l’oca, l’àliga, el boc, el lleó, mentre que la geneta o les granotes són criatures de les tenebres.
L’Albedo (el color blanc, la llum) i el Nigredo (el color negre, la foscor)
L’oca és un animal solar que a Egipte els faraons identificaven amb el Sol ; quan eren entronitzats es llançaven oques en les direccions dels quatre punts cardinals. Els xamans siberians després de visitar el rei dels morts, cavalcaven una oca quan tornaven dels inferns, el que reafirma la seva naturalesa diürna.
El color blanc succeeix al negre en el procés alquímic i és el símbol de la purificació, de l’estat celest. No hi ha generació sense corrupció, no hi ha vida sense mort. Jung qualifica aquest estat de coincidència en l’oposició.
El gran alquimista Morieno va dir : El que sàpiga netejar i blanquejar l’ànima i elevar-la haurà alliberat el cos de tenebres, negrors, i males olors ... Doncs aquest podrà fer després que l’ànima torni al cos, i a l’hora de la reunió es manifestaran grans miracles ...
El Nigredo representa la primera etapa de l’obra ; en el treball alquímic així es representa l’estat primordial de les energies creadores : amb el color negre. És el símbol de la putrefacció i de la dissolució de la matèria ; simbolitza el caos del primer instant, la matèria caòtica que serà fecunda.
En alquímia es diu que s’ha de transmutar el plom de la personalitat en l’or de l’esperit. L’estat psicològic de qualsevol persona que no treballi sobre sí mateixa està representat amb el plom, que és un metall dens, pesat i de color negrós. En nombrosos tractats alquímics les diferents fases estan representades pels metalls i el seu procés de maduració.
Quan Noè, a l’arca, vol esbrinar si han baixat les aigües, deixa anar un corb que no torna, així és el primer treball alquímic, el del neòfit, al que li succeeix l’etapa següent : la del colom blanc de l’esperit que torna a l’arca amb una branca d’olivera.
La contraposició entre la llum i la foscor la utilitzen els alquimistes com a metàfora del magisteri i com a imatge de la polaritat entre els principis energètics que regeixen l’univers. La llum coincideix amb l’energia vivificant i creativa, el bany espiritual que infon als cossos la perfecció i que permet de dur a terme l’obra hermètica. En la interpretació junguiana (del psicoanalista i metafísic Carl Gustav Jung), l’Aurora filosòfica representa el procés d’integració de la foscor (la part de la personalitat que roman inexpressiva). Les tenebres designen, en general, l’estat de la substància que encara no ha estat sotmesa al procés de purificació o també a la matèria primordial (hyle), amorfa i caòtica, de la qual Déu en va crear el Cosmos. L’obscuritat indica el modus operandi particular dels alquimistes, consistent en mantenir oculta l’art i les seves pràctiques. En aquest sentit és molt representativa la frase obscurum per obscurius, amb el qual els adeptes designaven el magisteri.
També el món natural es subdivideix segons la polaritat de les llums i les ombres ; formen part de la dimensió lluminosa animals com el gall, l’au fènix, el cigne, l’oca, l’àliga, el boc, el lleó, mentre que la geneta o les granotes són criatures de les tenebres.
L’Albedo (el color blanc, la llum) i el Nigredo (el color negre, la foscor)
L’oca és un animal solar que a Egipte els faraons identificaven amb el Sol ; quan eren entronitzats es llançaven oques en les direccions dels quatre punts cardinals. Els xamans siberians després de visitar el rei dels morts, cavalcaven una oca quan tornaven dels inferns, el que reafirma la seva naturalesa diürna.
El color blanc succeeix al negre en el procés alquímic i és el símbol de la purificació, de l’estat celest. No hi ha generació sense corrupció, no hi ha vida sense mort. Jung qualifica aquest estat de coincidència en l’oposició.
El gran alquimista Morieno va dir : El que sàpiga netejar i blanquejar l’ànima i elevar-la haurà alliberat el cos de tenebres, negrors, i males olors ... Doncs aquest podrà fer després que l’ànima torni al cos, i a l’hora de la reunió es manifestaran grans miracles ...
El Nigredo representa la primera etapa de l’obra ; en el treball alquímic així es representa l’estat primordial de les energies creadores : amb el color negre. És el símbol de la putrefacció i de la dissolució de la matèria ; simbolitza el caos del primer instant, la matèria caòtica que serà fecunda.
En alquímia es diu que s’ha de transmutar el plom de la personalitat en l’or de l’esperit. L’estat psicològic de qualsevol persona que no treballi sobre sí mateixa està representat amb el plom, que és un metall dens, pesat i de color negrós. En nombrosos tractats alquímics les diferents fases estan representades pels metalls i el seu procés de maduració.
Quan Noè, a l’arca, vol esbrinar si han baixat les aigües, deixa anar un corb que no torna, així és el primer treball alquímic, el del neòfit, al que li succeeix l’etapa següent : la del colom blanc de l’esperit que torna a l’arca amb una branca d’olivera.
I·lustració : El Sol Negre, del manuscrit alquímic Splendor Solis, Salomó Trismosin (segle XVI). El sol negre al·ludeix al motiu d’entenebrament psíquic i mental. Representa l’or comú, mancat de l’essència pura de l’or filosofal.
Fonts : Astrologia, Magia, Alchimia de Matilde Battistini, Editorial Electa ; Luces en la Catedral de Bartolomé Bioqué, Editorial Club de Autores ; http://www.esonet.org/Pinacoteca/Alchimia/SplendorSolis/index.htm.
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada