dimarts, 6 de març del 2007

Raons especioses calculades arterosament per a enganyar

Desitjo que les manifestacions d’aquest divendres i dissabte que convoca el PP siguin un fracàs estrepitós. Que siguin ben poc participades ; més valdrà així perquè aquesta vegada serà l’expressió ben bé de l’extrema dreta. El proper cap de setmana tota aquesta patuleia que fins ara es reunia només per sortir el 20 de novembre trobaran l’excusa perfecta per anar a esbravar totes les seves “progrefòbies”. Sembla que estiguem tornant a l’Espanya dual, gairebé “guerracivilista” ; val més l’esbronc que el diàleg. I no aventuro res, em remeto a les formes d’expressió de les darreres manifestacions : a pancartes del tipus Zapatero surrenders to terrorism recentment vista a mans d’Ana Botella, a les banderes amb la gallina que tornen a prodigar-se tant, als crits forassenyats que profereixen alguns als que gosen entrevistar per a la televisió i que titllen els socialistes d'homosexuals i francmaçons, per exemple -com si amb això encarnessin el mal- ; despropòsits d’allò més viscerals, insults i desqualificacions, i sobretot, falsedats que segons quins locutors de ràdio van repetint fins fer creure que són reals.
És greu, corre la idea que les properes eleccions generals les guanyarà el PP gràcies a dos arguments principals que han desgastat al PSOE : la cessió de competències a les nacionalitats perifèriques, amb Catalunya com a màxim exponent, i la cessió al xantatge dels terroristes d’ETA. Això quan és ben conegut de tots (dels que estan mínimament informats), que durant el procés d’aprovació final de l’Estatut a Madrid es va fer palesa la retallada de la majoria de disposicions aprovades pels parlamentaris catalans, aprovades per 120 diputats de 135 per ser exactes. Va ser un fiasco total que a sobre van “vendre” més avall de l’Ebre gairebé com una declaració d’independència : tot plegat, una quimera. Doncs bé, per si no és prou el greuge, sempre que la dreta parla de les cessions que ha fet el govern, als catalans se’ns vincula demagògicament amb el terrorisme, d’una forma arterosament calculada per regalar a l’oïda de mitja Espanya amb la catarsi de l'estimació a la pàtria amenaçada.
D’altra banda, hi ha un fet que quan hi penso em reconcilia : els del PP no són tants, tota la resta de partits de l’arc parlamentari -tota- han conservat els dos dits de front i no participen de l’argumentari de la mentida.

Nota : Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana són "raons especioses calculades arterosament per a enganyar" aquelles contingudes en allò capciós.

1 Comentaris:

Unknown ha dit...

la de marabunta que s'avecina!!!