Un estudi sociològic determina que el Facebook diu més d’un mateix del que ens pensem

Potser he estat massa escèptic esgrimint la meva idea de que si no utilitzo el Facebook és perquè no m’agrada prou. No és que en digui pestes sempre, ni de tot, però francament he de declarar que em deixa bastant fred molt del que conté i que s’hi publica. Malgrat això, hi tinc una conta i, atenint-me a la meva condició de participant, he trobat aquest article que m’ha fet reflexionar una mica.

Diu Max Weisbuch, psicòleg de la Universitat Tufts de Medford, Massachusetts, qui ha dirigit l’estudi, que “La gent expressiva en to de veu i en expressió facial s’han trobat també socialment expressius al Facebook. Han publicat moltes fotografies i àlbums, i semblen mantenir moltes més converses amb gent”.

Per a l’estudi, l’equip de Weisbuch va reclutar una mostra de 37 estudiants i els va fer participar individualment en unes converses presencials privades vis a vis (cadascú amb algun altre estudiant). L’objectiu de la trobada era el de conèixer-se l’un a l’altre. No obstant, alguns dels interlocutors eren investigadors camuflats. Després de l’experiment, els investigadors (cap d’ells membre de l’equip de Weisbuch) van establir un rànking de simpatia dels alumnes-mostra, basant-se en com eren d’expressius, en si somreien molt o poc, i en altres factors d’expressió verbal i no verbal.
L’opinió dels investigadors sobre cada individu va ser després comparada amb la que donarien 10 estudiants d’una altra universitat en funció del que veiessin als perfils del Facebook dels individus investigats.
Els perfils que varen despertar més simpatia varen ser els que més continguts tenien, els més plens de fotografies i de publicacions al mur. I els perfils de tots aquests van resultar ser els de la gent més afable i de expressió no verbal més viva identificats pels investigadors a les xerrades presencials.
Pot semblar sorprenent que es donin aquestes coincidències quan tants cops s’ha dit que res tingui a veure la imatge que pugui donar un en persona amb allò que premeditadament pugui donar a entendre a la xarxa sobre sí mateix, i que sovint esdevingui tot plegat un producte, una visió massa parcial i, en conseqüència, esbiaixada. Però, segons Catalina Toma, psicòloga de la Universitat de Cornell d’Ithaca, Nova York, el Facebook connecta massa gent a qui podríem decebre i és això el que el fa net i fefaent respecte a com són les persones, un argument que suma a la idea de que deu fer força justícia sobre la personalitat de qui hi participa.

Link a l’article font