dimecres, 1 de juliol del 2009

Jo vull que l’Eto’o es quedi


Si he de fer una valoració de com ha rendit aquesta darrera temporada, tot seran elogis, i si considerem la seva joventut, tot indica que encara ens pot donar moments de glòria (al menys una temporada més).

1- Ha jugat per l’equip. No se li pot recriminar (aquest cop) individualisme.

2- No se li ha escalfat la boca.

3- Ha estat incombustible atacant, i això li ha provocat crítiques quan no afinava prou els xuts a porta. Jo dic: qui no treballa, no s’equivoca mai. I també: la seva insistència ha fet que sempre fóssim allà, a l’àrea contrària.

4- No obstant la seva curta etapa de reiterats errors, ha estat líder golejador indiscutible de la lliga a pilota jugada. Descompteu els 6 gols de penal realitzats pel seu rival Forlán i els només 2 de penal de l’Eto’o i feu números: guanya l’Eto’o 28 a 26. Ah! i el tan esplèndit i cobejat Villa transformà 8 penes màximes, suposant una fracció d’un 29 % (gens “menyspreable” quota) del seu total realitzador.

5- Va fer un dels dos memorables gols de la final de la Champions de Roma.

6- Va sentir com el seu gol a Roma recompensava als barcelonistes i a ell mateix. Picant-se a la vena d’un avantbraç amb l’altra mà, imagino que venia a dir que un és un crack per sí mateix, per la seva qualitat física (o ímpetu de la pròpia sang), sense l’estúpid suport addicional (i fals) de l’idolatria dirigida per estratègies de mercat.

7- Es vol quedar (sent els colors). Que sucumbiria a segons quines ofertes? Òbviament que sí.