Acabo de llegir Los Caballeros de Salomón d’Steve Berry. De l’estil de les intrigues de Dan Brown, la novel·la torna a girar entorn els arcans de Rennes-le-Château, que ve a indicar, una vegada més, on es guarda un “Gran Llegat” per a la cristiandat en una sèrie de missatges críptics. El coneixement secret és cobejat per una facció de cavallers templers que resideix a una gran abadia dels Pirineus francesos, i que lidera un Mestre ambiciós, amb projectes de grandesa delirants, a qui els herois de la novel·la intentaran anticipar-se. Aquest cop, contràriament a com passava a El Codi Da Vinci, l’objectiu no és el “Sant Greal” ; ara el tresor té a veure amb el testimoni de la vertadera mort de Jesús.L‘intriga i l’acció fan que el llibre tingui una lectura àgil, sostenint-se la trama interessant en tot moment a base d’enigmes que s’hi van plantejant i una àmplia gamma de moviments enginyosos per part dels personatges per a resoldre’ls (al més pur estil Brown). També tenen atractiu les “aproximacions històriques” que l’autor relata. Al respecte, m’ha agradat el gest que aquest fa de dirimir, al final del llibre, quines han estat les seves incorporacions fictícies al substrat mític i històric en que es basa la novel·la. De la resta, sempre se n’aprèn alguna cosa, i un s’ho passa bé quan es planteja dins la dinàmica d’un thriller.
