L’escala indica la conquesta gradual de l’elevació filosòfica, mística i secreta, i és la metàfora de les consecucions sapiencials que sustenten la Gran Obra. Representa el trajecte ascendent a la conquesta d’una personalitat integrada.El trajecte ascendent per una escala o una muntanya és un motiu recurrent dins l’imaginari alquímic. Aquest tema, de derivació gnòstica o neoplatònica, correspon a l’ascens de l’ànima des de l’esfera planetària, un viatge iniciàtic que té com a finalitat prendre plena consciència de la part mística amagada dins la ment de l’home, en permanent contacte amb allò material. Segons aquesta tradició mistèrica, amb l’ascensió a l’esfera celest, la psique s’allibera gradualment del comerç amb el cos i es transforma de plom bast a or pur. L’escalada hermètica, però, es diferencia de l’ascensió estrictament espiritual (o religiosa) ja que el seu objectiu és la integració dels diversos components (físics, psíquics i mentals) de la naturalesa humana, considerats tots necessaris i complementaris entre ells.
En alquímia la imatge de l’escala és sovint emprada pel magisteri, com a eina metafòrica de recolzament cap a la consecució de la pedra filosofal.
Fonts : Astrologia, Magia, Alchimia de Matilde Battistini, Editorial Electa
Il·lustració : Planxa del frontispici del llibre Mutus Liber (“Llibre Mut”), d’Altus, 1702, amb l’escala alquímica.
