Llocs Imaginaris : Utopia

Si bé la paraula utopia és grega, la seva etimologia és ambigua : podria significar lloc feliç o bé enlloc, per això se li diu utòpic a allò perfecte i impossible. Des de la República platònica, el mite de la Utopia no es va fer popular fins l’Anglaterra renaixentista, quan es recreava l'illa en diverses edicions i il•lustracions de manera més o menys ingènua.
L’element més important de totes les utopies històriques és el d’una illa que no s’hi pot arribar, resseguint el mite de l’illa de la Fortuna, però sobretot autònoma i lliura de la contaminació de civilitzacions corruptes i violentes.

A La Ciutat del Sol del frare dominic Tommaso Campanella es fa particularment evident la inspiració causada per l’imaginari dels grans descobriments. De fet, el llibre descriu l’arribada d’un almirall a l’illa de Taprobana (actual Sri Lanka) on el van rebre una multitud d’homes i dones armats. L’estructura de la ciutat que descriu, amb les seves set muralles paral·leles, recorda l’asteca Tenochtitlán. Significativament, a la fi del llibre, Campanella exalta l’activitat missionera dels jesuïtes i encara més la inseminació del catolicisme per part d’Hernán Cortés, transformant així la brutalitat de la conquesta amb la santedat evangèlica, una resposta al flagel de la contemporània reforma luterana.

La Utopia de Thomas More : Un mariner genovès relata el seu sojorn a l’illa d’Utopia, on tots els problemes socio-polítics de l’Anglaterra d’aleshores troben solució en un règim democràtic i igualitari (que ha estat definit com a protosocialista), on la propietat privada i el diner no tenen sentit i que té com a valor suprem la pau.

Una altra utopia anglesa : La Nova Atlàntida, de Francis Bacon.

Font de la informació : Geografia e Viaggi Immaginari de Francesca Pellegrino, Editorial Electa.
Il•lustració : Mapa d’Utopia, del llibre homònim de Thomas More.